SOBRE EL TERCER SECTOR I EL SEU DESCONEIXEMENT

L'economia s'ha mogut durant molts anys entre dues postures complementàries i encontrades de gestió econòmica i organització administrativa: el sector públic i el sector privat. Aquestes dues apostes han generat debats durant molts anys sobre la relació justa i eficient que ha d'adoptar l'organització d'una societat. A banda d'això, en aquestes últimes dues dècades hi ha hagut una lenta revolució d'un altre tipus d'entitats que tot i que no són públiques ni busquen el benefici que caracteritza el mercat lliure, estan conformant el que es denomina com a Tercer Sector Social.

Es podria dir que el Tercer Sector Social és aquell sector que està fonamentalment compost per entitats sense ànim de lucre. S'entén per entitat sense ànim de lucre és una organització que no redistribueix els seus beneficis als seus propietaris i accionistes sinó que els reinverteix a l'entitat per seguir complint els seus objectius fundacionals. Per a poder convertir-se en una entitat sense ànim de lucre s'han de complir aquests cinc requisits que la ONU assumeix com a imprescindibles:

1) Estar organitzada formalment: Això inclou una realitat institucionalitzada amb estructuració interna, estabilitat relativa d'objectius formals i distinció entre socis i no socis. S'exclouen les manifestacions informals de solidaritat, colaboració i ajuda mútua.

2) Ser privada: Això comporta estar separada institucionalment de qualsevol nivell governamental. Aquest criteri implica que l'organització no ha de formar part del sector públic (estatal, autonòmic i local) ni ha d'estar controlada pel mateix. No obstant, no vol dir que l'organització no pugui rebre suport públic ni exclou que hi puguin haver funcionaris públics en els seus òrgans de govern.

3) Absència d'ànim de lucre: Les organitzacions del Tercer Sector no han de repartir beneficis entre els propietaris, accionistes, administradors o directius. Això implica que la seva finalitat principal no és generar beneficis. Les organitzacions del Tercer Sector poden obtenir beneficis però aquests han de ser reinvertits en funció de la missió corporativa de l'organització. Cal destacar que l'obligació de no distribuir beneficis, no impedeix que una entitat sense ànim de lucre pugui pagar sous i salaris competitius als seus treballadors i treballadores.

4) Gaudir de la capacitat d'autocontrol institucional de les seves pròpies activitats: Aquest criteri implica que les organitzacions han de tenir els seus propis mecanismes d'autogovern i han de gaudir d'un grau significatiu d'autonomia.

5) Amb un possible alt grau de participació voluntària: Això significa, d'una banda que la participació o no dels seus membres ha de dependre de la lliure voluntat dels mateixos i no d'imposicions externes. Per l'altra banda, significa que hi ha una participació significativa de voluntaris a les seves activitats. Addicionalment, s'inclouen a la definició aquelles institucions sense ànim de lucre que són el fruit de la decisió voluntaria d'adscriure un determinat patrimoni al compliment  de finalitats d'interès general.

Des de fa deu anys aproximadament, la manca d'informació de manera periòdica que s'obtenia del tercer sector no permetia analitzar la seva evolució i conèixer la seva dimensió. Per tant, per aconseguir el reconeixement del seu rol i del seu treball, és necessari saber i difondre de quina manera funciona i com està estructurat. Per això, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i l'Observadori del Tercer Sector va decidir posar en marxa l'Anuari del Tercer Sector Social a Catalunya. Es tracta d'un projecte biennal que actualment aporta dades evolutives sobre  el Tercer Sector.

D'aquesta manera, el fet de tenir informació periòdica permet conèixer millor les variaicons en la composició i l'estructra del sector (els seus reptes, les seves tendències, la influència de l'entorn, etc.). A més, també permet aprofundir en molts aspectes com els projectes realitzats, els col·lectius de persones destinataries, el funcionament econòmic, els equips de treball o els òrgans de govern. Aquest anuari facilita la visibilitat de les organitzacions i de les seves activitats i alhora generar confiança sobre les seves accions i activitats. Resulta útil també per a la creació d'eines pel treball en xarxa i en l'establiment de mecanismes d'intervenció amb les administracions públiques. 

A mode de reflexió, he pogut analizar que tot i que el Tercer Sector Social és un sector amb força que té les regles del joc molt marcades, les persones no el coneixen fins que en tenen una necessitat. És a dir, com hem vist, per a esdevenir una entitat del Tercer Sector s'han de complir uns requisits estrictament i s'han de seguir unes pautes. Per això mateix opino que aquest sector no té el reconeixement social que es mereix. D'ençà que vam començar l'assignatura al febrer, vaig observant la relació que té la societat amb el Tercer Sector (gràcies també a que faig pràctiques a una fundació) per reflexionar sobre si les persones coneixen veritablement la funció del Tercer Sector Social i el ventall de possibilitats que ofereix. Parlant amb la meva tutora de pràctiques de la fundació m'he adonat de que una gran part de la societat encara no coneix quin és el paper del Tercer Sector fins que es troba en una situació a la seva vida que requereix d'ajuda per part d'aquest sector. Això em sorprèn perquè com he dit anteriorment, el Tercer Sector Social porta més o menys un parell de dècades treballant amb diferents col·lectius sense que se'l reconegui. A més, moltes de les entitats que formen el Tercer Sector han estat creades gràcies a la iniciativa ciutadana. Per tant, em plantejo: a què es deu aquest desconeixement?

Després de llegir informació sobre el 3r sector (notícies de diari i articles sobre l'Observatori del Tercer Sector) he arribat a la conclusió de que el desconeixement que pateix el Tercer Sector Social per part de la societat es deu a dos principals motius:

• El primer és que el negoci asfixia al tercer sector. Aquest sector dóna molts llocs de feina al nostre país a més de comptar amb milers de voluntaris. Aquestes dades desperten l'interès de grups empresarials propers al govern i activen el desmantellament del tercer sector amb el qual s'ha de lluitar amb totes les forces possibles.
• La individualització de la societat. Els múltiples fronts que tenim oberts i la pressió que tenim per a produir fa que les persones només es relacionin amb el tercer sector quan en tenen una necessitat. D'aquesta manera, si tu no tens cap familiar que pateixi Alzheimer, probablement no et realcionis amb cap associació que tracti aquesta malaltia (per exemple).

Referències:

- Economia Urbana (2010) Qui forma el tercer sector? de Economia Urbana. Lloc web:
https://economiaurbana.wordpress.com/2010/08/15/reflexiones-en-torno-al-tercer-sector/

- Observatori del Tercer Sector a Catalunya (2008) La importància de conèixer el tercer sector social de l'Observatori del Tercer Sector Lloc web: http://www.observatoritercersector.org/php/index.php

- Vargas Garcia, Sandra Patricia (2017) Entidades Sin Ánimo de Lucro (ESALES) de Cámara de Comercio de Tuluá. Lloc web: http://camaratulua.org/entidades-sin-animo-de-lucro-esales/