Anna López Tercer Sector Atelier

Aprendre a dir que no i posar-nos límits no és fàcil però certament, és molt necessari per sentir-nos bé amb els demés i sobretot amb nosaltres mateixos. El que també és important és que nosaltres (i més amb la nostra professió) aprenguem a dir que no d’una manera assertiva per a que no hi hagi malentesos i se’ns comprengui. Habitualment ens és difícil negar-nos a peticions dels demés perquè ens sentim culpables si no fem el que ens demanen. Per culpa d’això, nosaltres prioritzem les necessitats dels altres per sobre de les nostres i ho acompanyem de pensaments del tipus sóc una mala amiga o sóc una egoista . Aquests pensaments són exagerats i això ho hem de saber quan ens trobem davant d’una situació en la que volem dir que no (no serem males persones per no cedir sempre al que ens demanen). Hem de trobar l’equilibri entre ser generós i ajudar sense sacrificar-nos a nosaltres i complicar-nos la vida. També tendim a fer-nos responsables de coses que realment no ens pertoquen com

Com explica l’Obra Social “la Caixa”, el programa Sempre Acompanyats té com a objectiu principal detectar i evitar les situacions de soledat i l’aïllament de la gent gran amb el suport de la pròpia persona, la seva xarxa social i el seu entorn i/o cultura. Es realitzen accions de participació ciutadana de caràcter preventiu i transformador per promoure l’envelliment actiu i així millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu. Es treballa a partir d’un model d’intervenció social integral, participatiu i transversal. El programa sorgeix per donar resposta a les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que mostra que a Espanya hi ha 8.221.047 persones de la tercera edat que representen un 17,4% del total de població espanyola. Aquestes dades manifesten l’evolució actual sobre la tipologia de població: cada cop hi ha menys població jove i més gent gran. L’aïllament social i la soledat no volguda es relacionen sovint amb el col·lectiu de gent gran justament per ser una etap

El tercer sector s’ha vist greument afectat degut a la crisi econòmica del país perquè n’ha patit greus conseqüències. És per això que aquest sector s’ha hagut d’adaptar per seguir lluitant. Basant-me en l’E studi sobre el present i futur del Tercer Sector social en un entorn de crisi (disponible a les referències bibliogràfiques), parlarem d’alguns reptes que hauran de tenir en compte les entitats sense ànim de lucre. v   Flexibilitat i agilitat d’adaptació Com explica l’estudi, “la situació de crisi actual ha demostrat la necessitat de poder comptar amb unes estructures àgils que permetin respondre als canvis que es produeixen sense haver de renunciar a la missió i a la visió de cada entitat”. Es podria dir que el motor de la transformació estaria compost per les necessitats bàsiques que s’han de cobrir i per les necessitats socials de les persones. v   Orientació de resultats A l’estudi es mostra que les noves exigències dels finançadors i la necessitat d’enfortir

El treball en xarxa entre associacions permet principalment sumar les capacitats i recursos de cada entitat. D'aquesta manera es poden identificar i obtenir nous recursos per complementar-los i aprofitar-los. A més, mitjançant el treball en xarxa es poden dur a terme projectes amb un major abast social que es complementin sense contradir-se. Això serà positiu per veure créixer noves influències i projectes socials. El treball en xarxa treballa basant-se en els següents principis: Objectius Comuns : Els objectius de la xarxa no poden ser aliens als objectius particulars de cadascuna de les organitzacions sinó que han d'estar inclosos en alguna part (o en tot). Acció Comú : El treball en xarxa és comunicació i cooperació per a l'acció. S'ha d'actuar conjuntament. Sinergia, Treball en Equip : Les associacions i col·lectius tenen diferents capacitats, habilitats, coneixements, recursos, etc. que poden resultar útils per a altres entit

L'economia s'ha mogut durant molts anys entre dues postures complementàries i encontrades de gestió econòmica i organització administrativa: el sector públic i el sector privat. Aquestes dues apostes han generat debats durant molts anys sobre la relació justa i eficient que ha d'adoptar l'organització d'una societat. A banda d'això, en aquestes últimes dues dècades hi ha hagut una lenta revolució d'un altre tipus d'entitats que tot i que no són públiques ni busquen el benefici que caracteritza el mercat lliure, estan conformant el que es denomina com a Tercer Sector Social. Es podria dir que el Tercer Sector Social és aquell sector que està fonamentalment compost per entitats sense ànim de lucre. S'entén per entitat sense ànim de lucre és una organització que no redistribueix els seus beneficis als seus propietaris i accionistes sinó que els reinverteix a l'entitat per seguir complint els seus objectius fundacionals. Per a poder convertir-se