Entrades

CAPTACIÓ DE SOCIS

Imatge
Les campanyes per a la captació de socis són un dels molts elements que també s’han vist afectats per la crisi econòmica. No obstant, l a Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya fa un resum dels ingressos de les entitats socials. Si obtenim una fotografia conjunta de les procedències dels ingressos públics i privats observem que, les subvencions i convenis representen el 43,19% del total, les contractacions i concerts el 14,70%, les prestacions de serveis 27,22%, les quotes 6,32%, els ajuts d’institucions privades 4,32%, els donatius 1,20% i, finalment, altres procedències privades 3,06%. En aquest aspecte, tot i que els donatius han disminuït, Els donatius ocasionals de particulars sembla que es mantenen estables, igual que els ingressos per les quotes i els donants regulars. Els socis són una part fonamental de l’organització, no només pel que aporten econòmicament, sinó també perquè poden venir acompanyats d’una massa social que li doni sentiment a l’organitzac

SABER DIR NO I POSAR-NOS LÍMITS

Imatge
Aprendre a dir que no i posar-nos límits no és fàcil però certament, és molt necessari per sentir-nos bé amb els demés i sobretot amb nosaltres mateixos. El que també és important és que nosaltres (i més amb la nostra professió) aprenguem a dir que no d’una manera assertiva per a que no hi hagi malentesos i se’ns comprengui. Habitualment ens és difícil negar-nos a peticions dels demés perquè ens sentim culpables si no fem el que ens demanen. Per culpa d’això, nosaltres prioritzem les necessitats dels altres per sobre de les nostres i ho acompanyem de pensaments del tipus sóc una mala amiga o sóc una egoista . Aquests pensaments són exagerats i això ho hem de saber quan ens trobem davant d’una situació en la que volem dir que no (no serem males persones per no cedir sempre al que ens demanen). Hem de trobar l’equilibri entre ser generós i ajudar sense sacrificar-nos a nosaltres i complicar-nos la vida. També tendim a fer-nos responsables de coses que realment no ens pertoquen com

SEMPRE ACOMPANYATS

Imatge
Com explica l’Obra Social “la Caixa”, el programa Sempre Acompanyats té com a objectiu principal detectar i evitar les situacions de soledat i l’aïllament de la gent gran amb el suport de la pròpia persona, la seva xarxa social i el seu entorn i/o cultura. Es realitzen accions de participació ciutadana de caràcter preventiu i transformador per promoure l’envelliment actiu i així millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu. Es treballa a partir d’un model d’intervenció social integral, participatiu i transversal. El programa sorgeix per donar resposta a les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que mostra que a Espanya hi ha 8.221.047 persones de la tercera edat que representen un 17,4% del total de població espanyola. Aquestes dades manifesten l’evolució actual sobre la tipologia de població: cada cop hi ha menys població jove i més gent gran. L’aïllament social i la soledat no volguda es relacionen sovint amb el col·lectiu de gent gran justament per ser una etap

REPTES DEL TERCER SECTOR

Imatge
El tercer sector s’ha vist greument afectat degut a la crisi econòmica del país perquè n’ha patit greus conseqüències. És per això que aquest sector s’ha hagut d’adaptar per seguir lluitant. Basant-me en l’E studi sobre el present i futur del Tercer Sector social en un entorn de crisi (disponible a les referències bibliogràfiques), parlarem d’alguns reptes que hauran de tenir en compte les entitats sense ànim de lucre. v   Flexibilitat i agilitat d’adaptació Com explica l’estudi, “la situació de crisi actual ha demostrat la necessitat de poder comptar amb unes estructures àgils que permetin respondre als canvis que es produeixen sense haver de renunciar a la missió i a la visió de cada entitat”. Es podria dir que el motor de la transformació estaria compost per les necessitats bàsiques que s’han de cobrir i per les necessitats socials de les persones. v   Orientació de resultats A l’estudi es mostra que les noves exigències dels finançadors i la necessitat d’enfortir

LA COORDINACIÓ I EL TREBALL EN XARXA

Imatge
El treball en xarxa entre associacions permet principalment sumar les capacitats i recursos de cada entitat. D'aquesta manera es poden identificar i obtenir nous recursos per complementar-los i aprofitar-los. A més, mitjançant el treball en xarxa es poden dur a terme projectes amb un major abast social que es complementin sense contradir-se. Això serà positiu per veure créixer noves influències i projectes socials. El treball en xarxa treballa basant-se en els següents principis: Objectius Comuns : Els objectius de la xarxa no poden ser aliens als objectius particulars de cadascuna de les organitzacions sinó que han d'estar inclosos en alguna part (o en tot). Acció Comú : El treball en xarxa és comunicació i cooperació per a l'acció. S'ha d'actuar conjuntament. Sinergia, Treball en Equip : Les associacions i col·lectius tenen diferents capacitats, habilitats, coneixements, recursos, etc. que poden resultar útils per a altres entit

SOBRE EL TERCER SECTOR I EL SEU DESCONEIXEMENT

Imatge
L'economia s'ha mogut durant molts anys entre dues postures complementàries i encontrades de gestió econòmica i organització administrativa: el sector públic i el sector privat. Aquestes dues apostes han generat debats durant molts anys sobre la relació justa i eficient que ha d'adoptar l'organització d'una societat. A banda d'això, en aquestes últimes dues dècades hi ha hagut una lenta revolució d'un altre tipus d'entitats que tot i que no són públiques ni busquen el benefici que caracteritza el mercat lliure, estan conformant el que es denomina com a Tercer Sector Social. Es podria dir que el Tercer Sector Social és aquell sector que està fonamentalment compost per entitats sense ànim de lucre. S'entén per entitat sense ànim de lucre és una organització que no redistribueix els seus beneficis als seus propietaris i accionistes sinó que els reinverteix a l'entitat per seguir complint els seus objectius fundacionals. Per a poder convertir-se

GRUP DE DISCUSSIÓ SOBRE EL VOLUNTARIAT

Imatge
El passat dilluns 5 de març vam assistir a un dels grups de discussió per a l'estudi de l'associacionisme i el voluntariat que es va realitzar al Centre Cívic de la Mariola. Nosaltres hi vam assistir com a públic oient per veure quines entitats hi anaven i quin volum de voluntariat tenien més o menys cadascuna. Els temes que s'havien de discutir en aquella taula rodona eren la formació dels voluntaris, la llei del voluntariat, el paper del voluntariat dins de cada entitat en concret, etc.  Certament, es podria dir que al final només van parlar de la importància de tenir als voluntaris ben formats deixant passar l'oportunitat de parlar sobre la llei (en la meva opinió és allò que els afecta de manera més directa a tots).  Les entitats que hi van participar són: ESCLAT (Associació Pro Persones amb Paràlisi Cerebral), Fundació Arrels Sant Ignasi, Càritas Diocesana de Lleida, Càritas Parroquial, Creu Roja Lleida, AMELL (Associació de Monitors i Educadors de Lleida), AECC

LES MÚTUES: QUÈ SÓN I QUINA ÉS LA SEVA HISÒRIA? CONEGUEM L'ASEPEYO!

Imatge
HISTÒRIA DE LES MÚTUES A ESPANYA Els seus precedents es remunten al segle XII. Els seus inicis es troben en la llei d’accidents de treball de l’any 1900 on el patró de les fàbriques es veu obligat a indemnitzar als treballadors accidentats fins a les últimes modificacions realitzades en les últimes dècades de la democràcia. No obstant, els orígens de les actuals mútues es remunten a les institucions d’estructura mutualista que portaven funcionant des del segle XII (principalment Germandats de Socors Mutu, Mutualitats i Confraries. L’any 1900 es va instaurar per primera vegada la Llei d’Accidents de Treball. Aquesta, promou la responsabilitat objectiva de l’empresari obligant-lo a indemnitzar als treballadors accidentats, amb independència de l’existència de culpa empresarial. Va ser llavors quan van néixer les primeres mútues patronals d’accidents de treball. Entre el 1900 i el 1921 van aparèixer 18 mútues d’accidents de treball. Les normes reglamentaries per al desenvolupa

CONEGUEM ARRELS SANT IGNASI, ASPROS I CREU ROJA

Imatge
El passat dimecres 21 de febrer van venir a l’aula la Raquel i la Gemma a parlar-nos sobre les entitats del tercer sector en les que elles treballen actualment de la ciutat de LLeida. La Raquel va començar parlant-nos d’Arrels Sant Ignasi i seguidament la Gemma ens va parlar d’Aspros i de Creu Roja. L’objectiu de la xerrada va ser que entre les dues i la Carolina (la professora) ens poguessin transmetre com està el panorama actual del tercer sector. A més, ens van explicar quina funció exerceixen com a treballadores socials i les tasques que realitzen. Els valors i els criteris de la Fundació Arrels Sant Ignasi són l’acolliment incondicional, ajudar als més necessitat i valorar els voluntaris/àries. Començant per Arrels Sant Ignasi, és una fundació de Lleida que va néixer l’any 1994 d’una comunitat parroquial. El seu principal objectiu és acollir i acompanyar les persones sense llar per refer la seva vida amb dignitat. En tota la fundació hi ha 140 voluntaris aproximada ment