SABER DIR NO I POSAR-NOS LÍMITS

Aprendre a dir que no i posar-nos límits no és fàcil però certament, és molt necessari per sentir-nos bé amb els demés i sobretot amb nosaltres mateixos. El que també és important és que nosaltres (i més amb la nostra professió) aprenguem a dir que no d’una manera assertiva per a que no hi hagi malentesos i se’ns comprengui.

Habitualment ens és difícil negar-nos a peticions dels demés perquè ens sentim culpables si no fem el que ens demanen. Per culpa d’això, nosaltres prioritzem les necessitats dels altres per sobre de les nostres i ho acompanyem de pensaments del tipus sóc una mala amiga o sóc una egoista. Aquests pensaments són exagerats i això ho hem de saber quan ens trobem davant d’una situació en la que volem dir que no (no serem males persones per no cedir sempre al que ens demanen). Hem de trobar l’equilibri entre ser generós i ajudar sense sacrificar-nos a nosaltres i complicar-nos la vida. També tendim a fer-nos responsables de coses que realment no ens pertoquen com per exemple corregir una part del treball grupal d’un company/a sabent que ell/a ho podria fer. Aquesta sobreimplicació pot portar a que algunes persones abusin del nostre sentit de la responsabilitat demanant-nos coses que ells poden fer i que nosaltres no tenim per que fer-les. Això tampoc significa que no puguem ajudar a un company o companya a millorar algunes coses però no les hem de fer per ells. En resum, hem de posar límits i valorar allò que podem fer i el que ha de fer una altra persona.

La opinió que els nostres actes poden generar sobre els demés també ens preocupa i hem de vigilar per a que això no ens afecti massa. És a dir, nosaltres no podem prendre decisions pensant en què opinaran els demés perquè d’aquesta manera no estaríem actuant segons els nostres valors. Hem d’acceptar que no caurem bé a tothom, d’aquesta manera veurem que no sempre el conflicte és evitable però hem de confiar en la nostra capacitat resolutiva. Podem arribar a ser empàtics i respectuosos amb els demés i alhora respectar-nos a nosaltres mateixos, tenint l’autoconfiança suficient per dir que No sabent que podem angoixar a altres persones.

La qüestió rau en com podem dir que no (o posar límits) de manera assertiva? En primer lloc hem de detectar les situacions problemàtiques en les què hem dit sí quan realment volíem dir que no. Hem d’adonar-nos en quin context ho fem, amb qui, cada quant, etc. En segon lloc hem d’analitzar els pensaments i emocions que han fet que diguem que si quan no és el que volem: com ens sentim, què ens podem dir a nosaltres mateixos, què pensem en aquells moments... és important que siguem racionals. Per últim, hem d’analitzar la intencionalitat de l’altra persona i les expectatives que pressuposem, és a dir, hem de reflexionar sobre les situacions en les què ens costa dir que no i analitzar què pretenem amb l’altra persona: em transmet confiança o crec que em manipula, quin tipus de relació tinc amb ella, què crec que espera de mi, etc.

Hi ha una sèrie d’estratègies de comunicació per dir que no. Es tracta d’unes habilitats per resoldre conflictes i per tant, la nostra comunicació no verbal ha d’anar en la mateixa direcció que la comunicació verbal (mirar als ulls, tenir una postura amable, tenir un to de veu clar, ferm...).

La primera de les tècniques és l’assertivitat elemental, consisteix en explicar la nostra postura de manera directa i senzilla donant una petita explicació sobre el motiu del nostre no (sense estendre’ns massa). Una altra tècnica és l’assertivitat empàtica, que tracta de posar-nos primer en el punt de vista de l’altra persona, validar els seus arguments. Podem explicar a la persona que entenem el que ens demana però no podem ajudar-la. La següent tècnica s’anomena banc de boira i pot ser útil davant insistències, quan ja hem provat una altra estratègia o quan la persona ens pressiona. Consta de donar la raó a l’argument de la persona però alhora mantenint-nos a la nostra postura. Una altra és el desplaçament assertiu, és útil quan la situació ens genera certa ansietat i no podem decidir amb claredat. En aquest cas, podem dir que hem de pensar el tema o consultar-ho per donar una resposta més tard. Per últim, la tècnica de l’acord assertiu resulta útil quan temem que el nostre “no” pugui donar lloc a males interpretacions sobre les nostres intencions, la nostra personalitat... Es tracta d’exposar la negativa aclarint que no té res a veure amb el fet de ser bona o mala persona, valent o covard, etc.

Per aprendre a utilitzar aquestes tècniques hem de practicar per aprendre a dir que no. Podem visualitzar com respondríem dient que no davant diferents situacions, amb quines paraules ho diríem, amb quin to de veu, amb quina expressió facial... inclús podem practicar-ho davant del mirall o escriure situacions reals que hàgim viscut i respondre-les utilitzant les diferents tècniques.

Referències:

-          Ciencia psicología y psiquiátrica (2014) Las técnicas para aprender a decir NO del Español Omicrono. Lloc web: https://omicrono.elespanol.com/2014/06/las-tecnicas-para-aprender-a-decir-no

-          Romero, Javier (2015) Aprende a decir "no" de Web Psicólogos. Lloc web:  https://www.webpsicologos.com/blog/aprende-a-decir-no/