Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2018

GRUP DE DISCUSSIÓ SOBRE EL VOLUNTARIAT

Imatge
El passat dilluns 5 de març vam assistir a un dels grups de discussió per a l'estudi de l'associacionisme i el voluntariat que es va realitzar al Centre Cívic de la Mariola. Nosaltres hi vam assistir com a públic oient per veure quines entitats hi anaven i quin volum de voluntariat tenien més o menys cadascuna. Els temes que s'havien de discutir en aquella taula rodona eren la formació dels voluntaris, la llei del voluntariat, el paper del voluntariat dins de cada entitat en concret, etc.  Certament, es podria dir que al final només van parlar de la importància de tenir als voluntaris ben formats deixant passar l'oportunitat de parlar sobre la llei (en la meva opinió és allò que els afecta de manera més directa a tots).  Les entitats que hi van participar són: ESCLAT (Associació Pro Persones amb Paràlisi Cerebral), Fundació Arrels Sant Ignasi, Càritas Diocesana de Lleida, Càritas Parroquial, Creu Roja Lleida, AMELL (Associació de Monitors i Educadors de Lleida), AECC

LES MÚTUES: QUÈ SÓN I QUINA ÉS LA SEVA HISÒRIA? CONEGUEM L'ASEPEYO!

Imatge
HISTÒRIA DE LES MÚTUES A ESPANYA Els seus precedents es remunten al segle XII. Els seus inicis es troben en la llei d’accidents de treball de l’any 1900 on el patró de les fàbriques es veu obligat a indemnitzar als treballadors accidentats fins a les últimes modificacions realitzades en les últimes dècades de la democràcia. No obstant, els orígens de les actuals mútues es remunten a les institucions d’estructura mutualista que portaven funcionant des del segle XII (principalment Germandats de Socors Mutu, Mutualitats i Confraries. L’any 1900 es va instaurar per primera vegada la Llei d’Accidents de Treball. Aquesta, promou la responsabilitat objectiva de l’empresari obligant-lo a indemnitzar als treballadors accidentats, amb independència de l’existència de culpa empresarial. Va ser llavors quan van néixer les primeres mútues patronals d’accidents de treball. Entre el 1900 i el 1921 van aparèixer 18 mútues d’accidents de treball. Les normes reglamentaries per al desenvolupa

CONEGUEM ARRELS SANT IGNASI, ASPROS I CREU ROJA

Imatge
El passat dimecres 21 de febrer van venir a l’aula la Raquel i la Gemma a parlar-nos sobre les entitats del tercer sector en les que elles treballen actualment de la ciutat de LLeida. La Raquel va començar parlant-nos d’Arrels Sant Ignasi i seguidament la Gemma ens va parlar d’Aspros i de Creu Roja. L’objectiu de la xerrada va ser que entre les dues i la Carolina (la professora) ens poguessin transmetre com està el panorama actual del tercer sector. A més, ens van explicar quina funció exerceixen com a treballadores socials i les tasques que realitzen. Els valors i els criteris de la Fundació Arrels Sant Ignasi són l’acolliment incondicional, ajudar als més necessitat i valorar els voluntaris/àries. Començant per Arrels Sant Ignasi, és una fundació de Lleida que va néixer l’any 1994 d’una comunitat parroquial. El seu principal objectiu és acollir i acompanyar les persones sense llar per refer la seva vida amb dignitat. En tota la fundació hi ha 140 voluntaris aproximada ment

EL VOLUNTARIAT NO ÉS MÀ D'OBRA BARATA

Imatge
El voluntariat està molt relacionat amb el Treball Social degut a la funció social que desenvolupa. Durant la setmana passada a l’aula es va plantejar la següent qüestió: el voluntariat ha hagut d’actuar com a mà d’obra barata durant la crisi socioeconòmica que ha patit el nostre país? Dins de l’aula hi havia diferents punts de vista però la meva opinió personal és que si que és cert que algunes associacions o fundacions (entre d’altres) han pogut utilitzar els seus voluntaris per a que fessin la funció de tècnics. Des del meu punt de vista això és incoherent perquè una persona voluntària no pot fer les mateixes funcions que un tècnic que s’hi dedica professionalment. En primer lloc perquè no té la formació adequada per a realitzar aquestes tasques malgrat hagi rebut la formació del voluntariat i en segon lloc perquè les funcions dels tècnics són remunerades. És a dir, no opino que el voluntari hagi d’obtenir beneficis econòmics pel seu temps com a tècnic, tot al contrari, penso q