REPTES DEL TERCER SECTOR
El tercer sector s’ha vist greument afectat degut a la crisi econòmica del
país perquè n’ha patit greus conseqüències. És per això que aquest sector s’ha
hagut d’adaptar per seguir lluitant. Basant-me en l’Estudi sobre el present i futur del Tercer Sector social en un entorn de
crisi (disponible a les referències bibliogràfiques), parlarem d’alguns
reptes que hauran de tenir en compte les entitats sense ànim de lucre.
v
Flexibilitat i agilitat d’adaptació
Com explica l’estudi, “la situació de crisi actual ha demostrat la
necessitat de poder comptar amb unes estructures àgils que permetin respondre
als canvis que es produeixen sense haver de renunciar a la missió i a la visió
de cada entitat”. Es podria dir que el motor de la transformació estaria
compost per les necessitats bàsiques que s’han de cobrir i per les necessitats
socials de les persones.
v
Orientació de resultats
A l’estudi es mostra que les noves exigències dels finançadors i la
necessitat d’enfortir la imatge del tercer sector implicaran un canvi en la
manera de portar els comptes de les entitats. Aquest haurà de basar-se en la
mesura de l’impacte i els resultats.
Els finançadors privats exigeixen eficiència, transparència i resultats
mesurables. Per aquest motiu s’haurà de donar més visibilitat als resultats
aconseguits i s’hauran de comunicar a la societat i als mateixos finançadors.
La capacitat de tenir una bona comunicació serà essencial per compartir els resultats d’una manera el més transparent possible.
v
Finançament
Degut a la crisi, les subvencions públiques han minvat el seu pressupost i
per tant, les entitats sense ànim de lucre han hagut de fer un canvi en els
seus models de finançament. És a dir, la reducció de les aportacions
econòmiques estatals, autonòmiques i locals obliga a aquestes entitats a buscar
maneres alternatives de finançar-se. Alguns exemples en serien el finançament
propi, les donacions de socis, les noves fonts de finançament públic i el
copagament dels usuaris.
Aproximadament el 70% dels ingressos de les entitats sense ànim de lucre
provenen del finançament públic i d’acord amb aquest estudi, de cara al futur
tindran més importància les aportacions de socis i empreses per poder treballar
en aquest model alternatiu i diversificat. Puc concloure que les entitats sense
ànim de lucre també hauran d’adaptar-se a les demandes d’aquests finançadors
privats. A més, si sumem la necessitat que té la societat en general de mantenir una
base social estable, l’estudi explica que la figura del soci serà imprescindible
per adaptar-se a la realitat canviant, és a dir, es necessitaran més socis que
aportin quantitats majors.
v
Mutualització
L’estudi exposa que hi haurà una sèrie de coses que obligaran a les
entitats del tercer sector a buscar noves formes de mutualització de recursos
entre les entitats. Això significa que hauran de treballar entre elles de
manera recíproca per nodrir-se mútuament. Algunes de les causes que faran que
això esdevingui així són la pressió sobre les despeses de gestió, la necessitat
de racionalització del sector o la necessitat de trobar formes noves d’accedir
a la innovació.
La necessitat d’invertir en innovació i de reduir costos són dues claus que
destaca aquest informe sobre el tercer sector. A més, la necessitat de
racionalització s’uneix perquè s’ha de tenir en compte la disminució del
finançament, la disminució de recursos que financen estructures i la necessitat
de tenir una major visibilitat.
v
Relació entre les entitats
Un altre dels aspectes que destaca l’informe és la necessitat d’influència
que té el 3r sector. És a dir, el fet de que es necessiti més impacte fa que la
bona relació entre les entitats sigui un dels reptes de cara al futur. El
treball en xarxa és important per a la relació que hi ha entre les entitats
sense ànim de lucre i l’administració púbica perquè li donarà major visibilitat
i capacitat d’influència al sector. De pas, millorarà la capacitat de
negociació que tenen les entitats i això els pot beneficiar a la llarga a
trobar noves oportunitats de finançament. Per altre costat, també hi ha la necessitat d’aconseguir un impacte més
gran a través dels resultats, és a dir, atenent a més població s’arribaria a
obtenir un major impacte del projecte.
v
Relació amb la societat civil
L’últim dels reptes indica que la reducció del finançament sumat a
l’augment de la demanda implica que la incrementació de la participació de la
societat civil serà necessària per maximitzar la seva aportació i així fer
front als nous contextos socials. Per tant, serà necessari buscar una manera de canalitzar la participació
ciutadana per sensibilitzar a la societat. Aquest estudi parla d’una de les
formes per fomentar la participació ciutadana: el voluntariat i la participació ciutadana.
Aquests serien alguns dels reptes que podria treballar el tercer sector actual
per adaptar-se als desafiaments que li proposa la societat i que s’han de
treballar amb rapidesa i eficiència perquè són canviants. Potser aquests reptes
són difícils d’afrontar però això dependrà de cada entitat sense ànim de lucre
i de la seva manera de funcionar. Si més no, existeix formació per lluitar
contra aquests reptes.
Referències bibliogràfiques:
Fundación PwC, ESADE i Obra Social La Caixa
(2014), Estudio sobre el presente y
futuro del Tercer Sector Social en un entorno de crisis. Lloc web:
Molt bon article Anna! només una pregunta. Que vols dir amb voluntariat formal/informal? vols dir voluntariat/participació ciutadana?
ResponEliminaAixí és Carolina! Gràcies pel suggeriment
Elimina